TAPÍS
La vida és una xarxa.
Teixim els fils del passat
i del present.
El teixim de sentiments,
i de pors,
de causes,
de justificacions,
de veritats,
de materials,
d'orgull,
de sensacions,
d'apreciacions,
de religions,
de certeses
i temences.
Teixim neurones.
Teixim matèria i energia.
Teixim tot esperant el futur.
Teixim tot cercant el sentit
d'aquest tapís.
Un dia voldré ser roure,
només per tenir serenitat
i clarividència.
Un dia vaig ser astre
i voltejava pel firmament
a l'espera del destí.
Ara volo pels somnis
tot esperant el futur.
L’amor desballesta els records
d’aquelles tardes de sol i boira
i es fonen arreu dels cels.
Vibra l’aire amb basca d’enyor.
Necessito una mà aspre
que m’acaroni els pits
i uns llavis entre llavis humits.
Necessito una mà aspre.
Intenses passions estripen les veus
per desfer, per sempre, aquesta solitud
i davallar junts pel pendís d’una nova tarda.
Necessito una mà aspre.
ESCOLTARÉ EL SILENCI
by Kaxo
Finestra enllà,
en caure la tarda,
el món estarà encantat.
Les flors lluiran la llum
del blau del cel d'estiu
i els sons de la vida,
en un xiuxiueig continuat,
romandran actius.
Els mixons cantaran
de matinada
pels qui es lleven
i pels qui no han anat a dormir.
Cants per atreure una parella
i sensibilitats enyorades.
El remoreig del mar,
de les capçades dels arbres,
dels somriures de la gent.
I jo, darrere el vidre
escoltaré el silenci.
en caure la tarda,
el món estarà encantat.
Les flors lluiran la llum
del blau del cel d'estiu
i els sons de la vida,
en un xiuxiueig continuat,
romandran actius.
Els mixons cantaran
de matinada
pels qui es lleven
i pels qui no han anat a dormir.
Cants per atreure una parella
i sensibilitats enyorades.
El remoreig del mar,
de les capçades dels arbres,
dels somriures de la gent.
I jo, darrere el vidre
escoltaré el silenci.
La tendresa és l’ombra
d’un arbre que s’ajup
a descansar prop del camí.
És un desert sense arbres
que existeix ple de fragilitat.
Ja no hi ha espai
i l’ombra insisteix.
Ja no hi ha temps
però l’ombra s’hi queda.
La plego i la guardo
per quan surti el sol:
neixen més ombres
perquè neixen nous somnis
que pleguem per nous sols.
TREMOLA LA VEU
Verins poderosos
corsequen l’ànima
del cos incendiat de l’amant nu
que l’amor desballesta
des de les arrels,
i el pes de l’enyor
ofega el panteix
del temps en passat.
Camina lentament
indiferent als cants enfosquits
i als plors anul·lats.
Intenses passions estripen
les venes,
i els deserts de la pols
anorreen la raó.
Tremola la veu ferida.
L'OMBRA DESORDENADA
by soycuriosa
Busco sota l'ombra
desordenada
l'atmosfera que desperta.
Naixem un instant
i tornem a desaparèixer.
Plego l'0mbra
-altra vegada-
i el meu vestit viatja
amb el vent
cercant la lluna plorosa.
No hi ha mestral
ni llevant,
només el reflex de les onades
i l'ombra que es desplega
Cèlia M., 30 de juliol de 2008
desordenada
l'atmosfera que desperta.
Naixem un instant
i tornem a desaparèixer.
Plego l'0mbra
-altra vegada-
i el meu vestit viatja
amb el vent
cercant la lluna plorosa.
No hi ha mestral
ni llevant,
només el reflex de les onades
i l'ombra que es desplega
fins a la fi...
Cèlia M., 30 de juliol de 2008
