JEROGLÍFIC

TAPÍS

La vida és una xarxa.
Teixim els fils del passat
i del present.
El teixim de sentiments,
i de pors,
de causes,
de justificacions,
de veritats,
de materials,
d'orgull,
de sensacions,
d'apreciacions,
de religions,
de certeses
i temences.
Teixim neurones.
Teixim matèria i energia.
Teixim tot esperant el futur.
Teixim tot cercant el sentit
d'aquest tapís.

Un dia voldré ser roure,
només per tenir serenitat
i clarividència.

Un dia vaig ser astre
i voltejava pel firmament
a l'espera del destí.

Ara volo pels somnis
tot esperant el futur.

VIBRA L’AIRE

L’amor desballesta els records
d’aquelles tardes de sol i boira
i es fonen arreu dels cels.

Vibra l’aire amb basca d’enyor.

Necessito una mà aspre
que m’acaroni els pits
i uns llavis entre llavis humits.

Necessito una mà aspre.

Intenses passions estripen les veus
per desfer, per sempre, aquesta solitud
i davallar junts pel pendís d’una nova tarda.

Necessito una mà aspre.

ESCOLTARÉ EL SILENCI

by Kaxo

Finestra enllà,
en caure la tarda,
el món estarà encantat.
Les flors lluiran la llum
del blau del cel d'estiu
i els sons de la vida,
en un xiuxiueig continuat,
romandran actius.
Els mixons cantaran
de matinada
pels qui es lleven
i pels qui no han anat a dormir.
Cants per atreure una parella
i sensibilitats enyorades.
El remoreig del mar,
de les capçades dels arbres,
dels somriures de la gent.
I jo, darrere el vidre
escoltaré el silenci.

L’OMBRA

maurizio_bada

La tendresa és l’ombra

d’un arbre que s’ajup

a descansar prop del camí.

És un desert sense arbres

que existeix ple de fragilitat.

Ja no hi ha espai

i l’ombra insisteix.

Ja no hi ha temps

però l’ombra s’hi queda.

La plego i la guardo

per quan surti el sol:

neixen més ombres

perquè neixen nous somnis

que pleguem per nous sols.

TREMOLA LA VEU

Tremola la veu ferida.

Verins poderosos

corsequen l’ànima

del cos incendiat de l’amant nu

que l’amor desballesta

des de les arrels,

i el pes de l’enyor

ofega el panteix

del temps en passat.


Camina lentament

indiferent als cants enfosquits

i als plors anul·lats.

Intenses passions estripen

les venes,

i els deserts de la pols

anorreen la raó.

Tremola la veu ferida.

L'OMBRA DESORDENADA

by soycuriosa

Busco sota l'ombra
desordenada
l'atmosfera que desperta.

Naixem un instant
i tornem a desaparèixer.

Plego l'0mbra
-altra vegada-
i el meu vestit viatja
amb el vent
cercant la lluna plorosa.

No hi ha mestral
ni llevant,
només el reflex de les onades
i l'ombra que es desplega

fins a la fi...

Cèlia M., 30 de juliol de 2008